El Ninjutsu o Ninpô és un kakutô jutsu, és a dir, una ciència real de supervivència, espionatge i combat utilitzada per predir i evitar el perill, assolint així les fites proposades.

El que coneixem avui dia com a ninjutsu era, en els seus inicis al Japó, una disciplina integrada en el Kobujutsu (tècniques pròpies de l’aristocràcia militar).
És impossible determinar amb exactitud el lloc i origen del ninjutsu. L’obra xinesa de Sun Tzu, Tractat d’Estratègia Militar, introduïda al Japó al s.VI, conté un capítol amb recomanacions pel que fa a la utilització d’espies. Així i tot, diverses fonts històriques indiquen que el procés que va permetre el seu desenvolupament va ser lent, fruit de l’esforç de nombroses generacions.

Al segle VII, Japó va rebre una afluència migratòria significativa provinent de Xina i Corea. Entre aquestes persones nouvingudes hi havia nombrosos oficials militars, monjos i savis taoistes que havien marxat dels seus països per diverses raons.

Entre els segles VIII i XI un gran nombre d’aquests migrants, juntament amb alguns guerrers japonesos (supervivents de bàndols perdedors de diverses guerres, desertors i combatents d'elit que es volien retirar, entre d’altres) formaren agrupacions autònomes a les muntanyes, per viure així allunyats dels principals nuclis urbans. Per la seva localització remota i particular topografia, les províncies d’Iga i Koga van ser els territoris ideals per aquests grups.

En aquest aïllament geogràfic, la interacció de persones amb diferents coneixements (religiosos, tècnics, culturals, militars…) va permetre el desenvolupament i perfeccionament de tècniques i estratègies de combat que, amb el pas del temps, donarien orígen al ninjutsu i influenciarien d’altres escoles clàssiques de combat.

Podem afirmar que els segles X al XVII van testimoniar com el ninjutsu era emprat amb assiduïtat i assolia la seva màxima esplendor.