Bienvenidos Instructor Ninjutsu Clases Seminarios Contacta
 Inicio << Testimonios
   
Conseguí que me apuntaran a artes marciales con 11 años después de dar mucho la tabarra. Con el tiempo y pese a algun que otro momento de bajón en mi práctica, la disciplina fue haciéndose un hueco hasta convertirse en parte indivisible de mi vida y de mi misma.
Hace 11 años conocí a un sensei en un stage. No nos dio clases propiamente y estaba allí prácticamente por casualidad, pero la forma de moverse y de entrenar me hizo ver que ahí había algo diferente..y que funcionaba. Así que volví a dar la tabarra hasta que conseguimos que se le propusiera venir a darnos clases. Aceptó.
Van a ser ya 9 años desde que vino y ha habido momentos muy buenos pero también muy duros: de frustración, dolor, desepero, de: "esto no me sale", "me duelen las caderas", "no me aguanta el cuádricpes en estas posturas"... pero no cambiaría ni uno solo por todo lo que he aprendido y crecido.
Para todos aquellos que no tenemos potencia, ni privilegios físicos para la lucha, ni opciones ante la fuerza bruta, quiero agradecerle que sea una prueba viva de que la biomecánica aplicada unida a una técnica exquisita a base de esfuerzo y perseverancia (y de dedicar su vida a ello) puedan darle la vuelta a una situación y permitirte sobrevivir.
Este es el secreto de lo que me ha enseñado: Que no los hay. Se debe entrenar, entrenar, entrenar....y entrenar.
Gracias, Renan, por cruzarte en nuestro camino

Pese a los horarios, el trabajo, las distancias, las guardias...seguiré dando la tabarra.
(Cristina M. , Cirujana Ortopédica y Traumatóloga)

A 2n d'ESO era un nen "gordo i patan". No practicava cap esport, ni llegia manga, ni m'agradaven les pelis de Bruce Lee, però sempre havia tingut ganes de fer "quelcom" d'arts marcials. Havia vist el cartell "molon" del dojo i a l'institut em van parlar d'en Renan Perpinyà (alumnes i algun professor) i les crítiques eren més aviat dolentes, cosa que encara em motivava més, per tant vaig decidir provar-ho.
Vaig començar a entrenar a Bujinkan Girona Dojo quan jo tenia 14 anys. En aquella època patia escoliosi (desviació de la columna vertebral) que venia provocada per les males postures i acompanyada de dolors d'esquena i cervicals. Al llarg del meu entrenament he pogut adquirir flexibilitat i coordinació en el moviment. I no només m'ha sigut útil en l'àmbit de les arts marcials, sinó en el dia a dia de la meva vida quotidiana. Al dia d'avui no pateixo dolors d'esquena i ni cap anomalia en la columna. Les arts marcials van ser creades per destruir i matar, però l'entrenament personal perfecciona el cos i purifica la ment. (Dimitri, Fuster)

Fa cosa d'un any y mig que vaig entrar per primer cop al dôjô "Bujinkan Girona", des de el primer moment pots veure com la cosa va de debò i que no estàs allà per perdre el temps, si no per cultivar-te.
Es nota que el Sensei es realment un amant del que fa y ensenya. Es nota a l'hora de transmetre els seus coneixements, l'entusiasme que hi posa a l'hora de fer les explicacions i la motivació que et dona veure que, inclós pots aplicar coses a la teva vida diaria per millorar coses com la teva postura corporal, la flexibilitat, la auto-disciplina i un llarg etcétera.
Realment paga la pena aquest art marcial i l'instructor que el mostra, Renan Perpiña. (Carmelo, operari metal.lurgic)

El ninjutsu es un art antic, que ha anat creant-se durant centenars d'anys de guerres i batalles, nosaltres tenim la sort de poder disfrutar d'aquest mític art en una ciutat com Girona. A part d'això, l'ambient que es respira en el dojo es amistós, pero disciplinat al mateix temps i tradicional, amb totes les armes i utensilis nescesaris per poder entrenar.
El Sensei es preocupa per el progres dels seus estudiants i sol fer apunts durant les classes, ja sigui per ampliar o corregir la tècnica en qüestió o fer apunts sobre la vida dels antics japonesos centrant-se especialment amb els antics ninjas.
Sobre el ninjutsu en si diré que es un art en el que un ha de ser constant, plantejar-se com funcionen les tècniques i aprendre a utilitzar totes com una sola, o així al menys es com ho veig jo. (Jordi B., Estudiant)

La pràctica i estudi del heihô poden aportar molt al desenvolupament personal, tant a nivell físic com psicològic. No obstant és absurd creure que es pot obtenir benefici sense sacrifici; únicament a través de la constància, l'esforç i l'auto-exigència es pot descobrir el potencial d'un mateix i arribar a comprendre (o, més aviat, tenir-ne un petit tast) el que realment és l'art i tot el que implica. Presento el meu més profund i sincer agraïment a totes les persones que han fet possible la supervivència d'aquesta disciplina i en especial al meu mestre (Renan Perpinyà), qui m'ha permès entrar en contacte amb ella. (Ruben E., Estudiant de Psicologia)

He practicat varies disciplines marcials i mai havia provat les arts marcials NINPO en concret ninjutsu. Haig de dir que quan començes es com si tot el que has aprés durant anys no et servís de res i fins i tot et desesperes si ets una mica exigent amb tu mateix.
Quan arrives a casa després d'un entrenament o dies després hi ha alguna cosa que et remou per dins i et fa pensar, justament és això el que t'enganxa. Suposo que deu ser per tenir la sort de poder practicar un art marcial tant antic i pur, sense canvis i poder fer-ho amb algú que mostra tanta passió i sabiduria.
(Oscar F. ,Terapeuta)



© Bujinkan Girona Dojo